En resposta a l'administradora que avui, 27/04/26, ha rebutjat el meu suggeriment realitzat fa dos anys, el 18/03/2024, i donat que no hi ha possiblitat de respondre-li ni per mail ni per aquí, doncs ha tancat els comentaris, obro de nou el fil.

Misstage original (18/03/24):
ia interessant poder rebre la contrasenya, alternativament, a una adreça de correu electrònic, perquè és més fàcil perdre el terminal o canviar de número de telèfon que perdre l'adreça de correu electrònic.

Així mateix, altres formes d'accés digital (Cl@ve PIN, Cl@ve móvil, Cl@ve permanentemente, etc) també obliguen a disposar d’un telèfon mòbil personal, cosa que suposa un greuge comparatiu si no se’n disposa, sigui pel motiu que sigui, inclòs l’econòmic; vulnerant l’art. 14 de la CE.

Resposta de l'administradora (27/04/26):

"Benvolgut/da

El correu electrònic no es fa servir perquè és menys segur com a segon factor. Si algú accedeix al vostre correu també podria veure el codi d’un sol ús.

En canvi, el mòbil és un dispositiu físic associat al ciutadà o ciutadana, i això el fa més fiable com a prova d’identitat. Per això sistemes com idCAT Mòbil o cl@ve prefereixen enviar el codi al telèfon i no al correu.

Moltes gràcies per la seva proposta

Atentament,

Consorci AOC"

Resposta a l'Administradora (27/04/26):

Entenc el què comenta. Però de la mateixa manera, també es pot instal•lar un doble factor de seguretat al compte de correu electrònic.

Precisament, pel fet de ser un dispositiu físic, el telèfon mòbil es pot perdre, trencar, te'l poden robar o te'l poden agafar i veure la contrasenya, o bé, pots no tenir cobertura en aquell moment, etc. En tots aquests casos la suposada seguretat del mòbil desapareix precisament per la seva fisicalitat i, per tant, vulnerabilitat.

A part, crec que hauria de ser el ciutadà qui pogués decidir quina és la seva preferència (mòbil o correu electrònic) ja que, en determinades poblacions o regions, per exemple el Berguedà, sovint no tenim cobertura de telefonia mòbil (sí en canvi d'internet ja que aquest no depèn de la transmissió per ones) i el fet de no tenir cap més alternativa que la de la recepció d’un codi a través d’un telèfon mòbil ens impedeix o limita molt l’accés als serveis que, com aquest, aposten per una sola alternativa: el telèfon mòbil.

Moltes gràcies.

Atentament,

Gemma